OBRA POÈTICA I LITERÀRIA
.
En la semblança de Mn. Guiteras que va escriure Mn. Vicenç Esmarats l’any 2003, parla de la seva obra poètica i literària: “Conreà la poesia, amb sabor franciscà, el drama, el quadret catequístic, goigs….” “També conreà la prosa…. A Artés va escriure l’obra “El Pare Faura”, drama històric, narrant la vida del famós jesuïta, fill il·lustre d’Artés, cèlebre meteoròleg, inventor del celebèrrim baròmetre Faura i fundador de l’Observatori de Manila.” “La temàtica de les seves poesies i de la seva prosa en general mostra clarament quins eren els seus amors: Déu, Jesucrist en l’Eucaristía i en la Creu, la Verge Maria, els pares i familiars, Moià, el seu poble, Sagrada Escriptura de la qual comenta moltes frases; canta en vers a Sant Francesc i a Verdaguer…; reflexions sobre temes espirituals i propòsits de Recés o d’Exercicis.” “En la major part dels seus escrits hi ha una referència a l’amor: de Déu i de Jesucrist envers nosaltres, de Francesc d’Assís a Déu, en els textos de la Sagrada Escriptura que comenta, etc. I aquestes referències el porten sempre a un examen i estímul per a la seva caritat.” Mn. Josep Guiteras. Capellà de la Calla. Vicenç Esmarats, pvre. 2003. Pàgs. 34-35
. . . . . . . . . . . . . . .
ALGUNES POESIES
.
1 – Sonet
En aquest temps que el berbelló és ben sec
Servo el record dels anys que jo en collia,
Tinc goig i por… i em sento frec a frec
Del fred dels anys… de pena i d’alegria.
Veig el sofrir del meu germà, del Cel,
El padrí mort… el Pare i la Mare
Que van maldar per fer-me ben fidel
i… sóc com soc… perdó, del Cel encara
Feu-me un servei: pregueu per mi a Jesús
Que sia bo, malgrat sia un refús
Del que de mi us parlava l’esperança.
Si pot tanyar aquest pobre cor il·lús
Feu-li record del riure i dels freds crus
De nits de Reis amb gotes d’enyorança.
.
2 – En motiu del naixement d’una nena (octubre 1954)
Quan la fulla es torna groga
Feixuga d’amor i sol,
Quan l’arbre es lleva la toga
I l’ocell aixeca el vol,
La rella esberla la terra
I la pinya cau del pi
I escriu enllà de la serra
Cada ovella el seu camí,
Quan es torna obrir la porta
Que ha passat l’estiu com morta
I ens torna ofrenar l’escón,
L’Angel du de la seva horta
La nena petita i forta
Que a casa ens és el nou món.
.
3 – El goig d’esser petit
Soc petit, tan petitó,
Que a casa tothom m’estima;
Soc petit tan petitó
Que no em manca res de bo.
Quan ja un hom té 50 anys
Ve de nou que l’afalaguin,
Més que més si els viaranys
Que li han dut s’han fet estranys
I ha tingut ensopegades.
Abans tot eren turons
I llargs cimals de muntanyes;
Eren alts els esgraons
I més malplans que els tions
De les llars apagesades.
Ara tot se’m fa planer,
Que dolça que és la vellesa!
Bon Déu, si dura aquest bé
Es perquè he entrat ja al Graner
De vostra Bondat eterna?
Se de cert que m’estimeu,
Jesús, Amor de ma vida;
Però abans d’esser l’hereu
Tinc de pagar tot el preu
Que Us dec de dolenteries!
Pare meu, jo m’he queixat,
Fins deia que em perseguien;
Jo pla Us he sigut ingrat
Si Us he pagat amb pecat
L’Amor etern que em teníeu.
Qui fos, Jesús, sempre xic
En la falda de la Mare!
Deu meu! Que mai sigui ric
Feu-me un captaire pobric
Dels cors que Us han de complaure.
Deu meu no em deixeu ser gran!;
Talleu-me abans Vos les cames
No em doneu goig ni un instant
Si m’atura d’esser sant
I m’ha de menar a deixar-vos
Quin goig fa veure’s petit
Quan un ja ha corregut massa
I pensem al tornà al llit
Que ens fa grans sols vostra Gracia.
Soc petit tan petitó
Que a casa tothom m’estima
Soc petit tan petitó
Que em donen tot el més bó.
.
4 – Llibertat i Gracia
He tingut només un goig
D’ençà que conec la vida;
No es cap flam ni blanc ni roig
Es la llum indefinida
D’un conte que haig de donar
Bon punt acabi de viure;
No he pas vist mai l’albarà
Ni sé on el varen escriure
Només sé que hi ha un camí
I un feix de llum que ens hi mena;
El camí, jo el puc seguir,
La llum, ve de la carena…
Sense llum no faig ni un pas
Que el camí és de fosca eterna
Amb la llum fins soc capaç
D’apagar el sol que enlluerna.
Amb la llum em torno Deu
Perquè és la Gracia Divina
I quan la carn em retreu
El fet que em desencamina…
Ve la llum i es fa claror,
S’esqueixa el vel de tenebra,
M’encomana una escalfor
Que em fa goig fonen el gebre.
Soc tan gran quan tinc la llum
I…es cert… la tinc cada dia
Que fent-me créixer em consum
Em fa por i em du alegria;
Em fa més xic que la pols
I arribo al cim de la Gloria
Soc consol i salvo a molts
I em veig fang dins de l’escòria
Si vull puc arribar al Cel
Amb la llum que el Cel m’envia
Si vull… si trenco la rel…
Soc punxes de floravia
Si hagués nascut un robí
Una perla, una ametista,
Una pedra del camí
Un arbre, un cor, o la vista,
El que més estima el món
Allò que tothom trepitja.
Seria un llumet que es fon
O la terra d’una sitja.
La Gracia i la llibertat
M’empelten saba Divina
Bon Déu que no Us sigui ingrat!
Feu-me vostra clavellina
Amb clavells de santedat
Sense cap punxa ni espina.
El capellà de la calla 